ELS EQUIPAMENTS

És un dels equipaments culturals més importants de la Catalunya Central que va ser reinagurat l’any 2007 gràcies a l’impuls d’un grup de persones del teixit sociocultural de Manresa que van creure necessari un teatre que actués de dinamitzador social cultural i econòmic a les comarques centrals.

D’aquesta manera ens trobem amb un teatre que ha sobreviscut al seu tancament durant els anys 80, convertint-se en un equipament de referència a tot Catalunya, que manté l’encant noucentista de finals dels anys 20 però amb unes instal·lacions adaptades als criteris actuals. Un espai idoni per celebrar esdeveniments de caire cultural, social i/o empresarial.

El Teatre Conservatori es va inaugurar el 9 de novembre del 1878. Havia estat construït, a partir dels plànols de l'arquitecte Josep Torres i Argullol, sobre el claustre de Sant Domènec de l'antic convent dels frares predicadors.

El teatre Conservatori va ser durant moltes dècades l'espai escènic de referència de Manresa i acollia espectacles de tota mena. El 26 de juliol de 1959, va tancar les portes i no es van tornar a obrir fins al 1962 després d'una reforma que va tenir cura de mantenir l'estil originari de decoració.

L'estiu del 1998, el teatre Conservatori va viure una altra renovació important que va modificar part del seu aspecte interior: es van canviar les butaques, se'n va fer una nova distribució i es va alçar el terra per millorar la visibilitat general de la sala. Es van suprimir, també, els envans divisors de les llotges del segon pis. Abans d'iniciar les obres diverses entitats i col·lectius de la ciutat van donar vida a l'espectacle Kadiram insòlit amb l'objectiu de celebrar la substitució de les velles butaques.

Actualment, el teatre Conservatori continua gaudint d'una intensa activitat escènica. Acull les programacions estables d'espectacles familiars, per a joves i de mitjà format, la de cinema d'autor, a més d'altres iniciatives escèniques locals. Amb un aforament de de 518 localitats, és un espai idoni per espectacles i actes que requereixen un aforament mitjà. És un espai acollidor, evocador d'altres èpoques, que encomana solemnitat als espectacles que acull el seu escenari.