La vida por delante és la tendra història dels marginats explicada a través dels ulls de Momo, un nen àrab que viu a la pensió de la senyora Rosa, una vella exprostituta jueva, supervivent d'Auschwitz, que acull fills esgarriats en un suburbi de París. El text ens descriu un sòrdid mosaic humà on Momo fa el
seu aprenentatge vital. Amb el seu registre adolescent denuncia el racisme i el materialisme i fa una reflexió sobre la vellesa, la soledat, l'eutanàsia. La vida por delante, novel·la amb la qual Romain Gary (1914-1980) va guanyar el premi Goncourt el 1975 amb el pseudònim d'Emile Ajar, sorprèn per la seva plena vigència i els tocs d'ironia, ingenuïtat i amor.